He tingut un bon maldecap perquè les màquines virtuals no anaven “ni cap arrere” amb l’Ubuntu 18.04. Pensava que era perquè el Windows 10 que he instal·lat es menjava molts recursos, però al final m’he adonat que passava alguna cosa estranya.
Després de continues “penjades” de l’VMWare i de descobrir que el programa “mount.ntfs” estava utilitzant el 100% de la CPU gràcies al comandament “top”, per fi he trobat el problema: el sistema de fitxers. No cal dir a hores d’ara que l’NTFS és prou mediocre per a gestionar arxius, i quant es tracta d’escriure dades enormes com les que escrivim amb l’ VMWare, encara més. També dificulta la feina els dolents drivers que hi ha per a GNU/Linux.
Per sort en Linux ho podem tocar tot, i finalment he trobat la solució. Bàsicament es tracta de modificar el fitxer /etc/fstab, que és el que gestiona els discs durs, i fer que aquests arranquen a l’inici, i que ho facen amb una opció que permet que les aplicacions tinguen més “buffers” d’escriptura per transmetre entre ella i el disc dur.
/dev/sda3 /media/jordi/DRAGONAUT ntfs defaults,big_writes,nls=utf-8,umask=007,gid=46 0 0
Cal afegir la línia de dalt al fitxer /etc/fstab, canviant “/dev/sda3” pel disc dur que vulguem, i “/media/jordi/DRAGONAUT” pel lloc on es té que montar. Podeu mirar el GPARTED per vorer les particions fàcilment. Per afegir la línia, usarem el comandament:
sudo gedit /etc/fstab
Si tot i aixó encara us dona problemes, proveu afegir aquesta línia al fitxer “.vmx” que hi ha en la carpeta on s’allotja el fitxer que fa de disc dur del sistema en VMWare:
mainMem.useNamedFile = FALSE